Restaurant Villa Retiro

Ahir vaig fer anys, que quants? Doncs molts. Diguem que si canto allò de Serrat, de fa vint anys que tinc vint anys, ja m'estic traient alguns anys.

Bé anem al tema, ho vaig celebrar amb la meva dona, sopant al Restaurant de l'Hotel Villa Retiro (5 estrelles), de Cherta, a la província de Tarragona. Estic de vacances a casa dels meus pares, a Tortosa, els vaig preguntar per un lloc on sopar, i em van dir que el Villa Retiro, era força nou i del milloret de la zona. Doncs allà ens vam anar, perquè a un li agrada menjar bé i no compleix anys cada dia (menys malament).

La impressió inicial en arribar al recinte és de luxe excessiu, diríem que allunyat del que seria el minimalisme. En deixar l´ampli pàrquing exterior, et reben a la porta, dos lleons de ferro que t´avisen una mica de l´estil que trobaràs al´interior. L'espai i el jardí són espectaculars, potser jo hauria posat alguna cascada menys a la piscina, però bé.

La zona del restaurant és un vell edifici molt ben rehabilitat amb grans bigues de fusta, recordant l'estil, que a la zona es diu, d'Indià, ja que és el que van utilitzar les persones que van tornar d'Amèrica enriquides.

Però aquí parlem principalment de menjar, i aquesta part va ser la millor, realment interessant. Seguint el concepte del que són les estrelles Michellin, jo si milloren un parell de coses, ja els poso automàticament una estrelleta, si senyor, perquè no.

Segons la guia Michelin, un restaurant amb una estrella és aquell que si passes o estàs a prop, val la pena aturar-se per anar-hi a menjar. Si teniu dues estrelles mereixeu que feu un desviament en el vostre viatge per anar a provar-ho. Un tres estrelles segons els amics de Michelin, és aquell que mereix un viatge, només per anar-hi a menjar.

Doncs si sou a prop de Cherta, al sud de Tarragona, mereix anar a dinar a Villa Retiro. Si em llegiu, per exemple des de Santiago de Xile, em sembla excessiu viatjar a Espanya, per anar a dinar a aquest restaurant, no sé si m'explico.

Prenem el Menú degustació, jo aconsello prendre'l sempre quan anem a un restaurant per primer cop.

El Menú està compost de dos entrants, i 4 plats i dues postres, i costa 58 euros. Si a més voleu maridar-lo amb alguns vins, heu d'afegir-hi 6 euros, cosa que em sembla una bona opció, encara que el maridatge no em va semblar gaire encertat.

Com a aperitius, hi havia un xarrup de gaspatxo, que era correcte però potser massa convencional, i un mini ravioli de carn, que "ni fu ni fa".

Després arribo un foie (micuit) amb figues, excel·lent, encara que millorable la presentació. A continuació un risotto negre, pel meu gust una mica salat, però força bo, és el de la foto, amb dues gambes amb una textura excel·lent, que demostren el nivell del cuiner.

El millor plat per a mi, va ser sens dubte, les vieires amb textures de pastanagues, un 10. La qualitat i la mida de les vieires, així com el punt de calor que tenien, feien un plat sublim.

Després arribo un mil fulles de peus de porc foie, cua de toro i patata, que no m'agrada gaire, un plat molt dens en tots els sentits.

Les postres, dues, excel·lents. El primer estava format per un assortiment de mini postres fruiters, en què destacava un sorbet de nespre ríquisim, presentats sobre una planxa de pissarra. Genial. Com li vaig dir al xef després jo el serviria amb la planxa congelada, o sigui acabada de treure del congelador, però molt bonic i molt bo.

Per acabar les darreres postres, es titulava 11 textures de xocolata, ia part de bo, era una ostentació de tècnica, veure foto.

Al final paguem 130 euros, 2 persones, per un sopar estupenda. Com a nota destacar que no ens van cobrar coses com cobert, o pa, que encareixen moltes vegades la factura, ia mi particularment em fan molta ràbia.

El que he dit, us recomano menjar a Villa Retiro, una molt bona opció en una zona on aquestes no abunden.