Crep Bikini

L'altre dia un amic em va comentar que les receptes que apareixien en "aquest el nostre blog", eren molt complicades.

Jo crec que n'hi ha de tot.

Moltes vegades la motivació de posar les receptes al blog és que vull tenir-les sempre en línia, per poder accedir-hi sempre, a qualsevol lloc, utilitzant d'aquesta manera el blog com una Base de Dades en Línia.

En altres casos la motivació per posar-les, ve del fet que algú em ha demanat una recepta i m'és més còmode penjar-la aquí, que donar-la-hi en un altre format.

Almenys una vegada per setmana a casa meva, mengem Creps. Els encanten als nens i són senzills de fer. Vaig publicar al blog una altra recepta, aquí, però aquesta és senzillíssima, són amb pernil i formatge, o sigui el que podríem anomenar Creps bikini. Aquí va una recepta molt senzilla.

Ingredients
Un got de llet
Una mica menys d'un got de farina
Un ou
Un pessic de sal
Mantega
Mozzarella ratllada
Pernil dolç

Preparació
Barregem amb la batedora, l'ou, la farina, la llet i la sal, deixem reposar dos minuts. Posem una paella antiadherent al foc i hi posem una mica de mantega. Quan estigui calenta, hi aboquem una mica de la preparació anterior, repartint-la bé pel fons, fins que cobreixi amb una fina capa tota la paella.

Passats un parell de minuts quan es desenganxi fàcilment de la paella, girem el Crep, Aquí tenim dues opcions (almenys) o ens agraden els malabars i el llancem enlaire, i el recollim acrobàticament, o bé li passem per sota algun objecte de fusta (hi ha una mena de paleta especial per girar Creps), i amb un cop de canell li donem la volta.

Just després de girar-lo, hi afegim la mozzarella ratllada (ja la venen d'aquesta manera per a Pizzes), i unes llesques de pernil dolç. Un cop fos el formatge, i fet el Crep, uns minuts el traiem del foc i l'enrotllem o el pleguem en quarts com més ens agradi. Per acabar jo hi dono un toc d'oli d'oliva per sobre

Una altra opció és fer primer molts Creps (només la pasta i omplir-los després) però en el cas de fer aquest d'avui, no ens queda la mozzarella tan ben fosa, la foto que l'acompanya és d'un dia que en vaig fer molts (es pot observar que és una muntanya) per després omplir-los de Nocilla.