Canelons

A Catalunya un dels menjars típics dels dies de Nadal són els canelons.

Les maneres de fer-los, com passa sempre amb les receptes tradicionals, són infinites i varien a cada casa.

Els canelons típics en aquestes dates, 25 i 26 de desembre, són els de carn i Beixamel, el que vindrien a ser els canelons Rossini (aquests porten també una mica de salsa de tomàquet).

No us explicaré aquí la recepta dels canelons de la meva mare, seria una recepta més de canelons, encara que jo cregui que és la millor, però això com ja he comentat crec que és degut al fet que és la que connecta un sabor característic amb els meus records, però els vostres records són uns altres. Us explicaré alguna cosa molt més valuosa que la recepta en si, el que jo considero el truc més important per fer uns bons canelons.

Qualsevol caneló que es prei, al meu entendre, ha d'estar format per una bona barreja de carns, i el truc perquè aquesta sigui suau, sigui més sucosa, més cremosa, es desfaci a la boca, en definitiva perquè sigui més agradable al paladar, és afegir a la barreja de carns, ben cuinades i triturades, una mica de beixamel. La salsa beixamel doncs, no només a l'exterior sinó també a l'interior del caneló.

Per aconseguir que el farcit (el que anomenem la farsa) dels canelons quedi més cremos, hi ha qui hi posa foie-gras a la barreja de carns, jo ho desaconsello, aconseguireu una cremositat més gran amb una mica de beixamel, i els canelons us pesaran molt menys a l'estòmac.

Com que m'he despistat a l'hora de publicar aquest post, o feu canelons per a cap d'any (i així proveu el truc), o esperareu a l'any que ve. No puc evitar (ho he intentat, però no puc), en aquest punt citar Jovanotti, "O é natale tutti i giorni o non é natale mai". O sigui que demà Canelons!!!

Que el Nadal us duri almenys fins al proper 25 de desembre. Fum Fum Fum.

Nota: La foto que he utilitzat és d'ALTAYO, aquesta vegada jo no li vaig fer foto. M'ha encantat perquè s'assemblen als que fa la meva mare. Gràcies.