Ratafia

Avui he vist el programa "Al vostre gust" de TV3. Parlava de la Ratafia, un licor típic de Catalunya, amb molta tradició de preparar-se a cada casa, cada família té la seva pròpia recepta.

La base del licor són les nous verdes. La closca de les nous quan encara són verdes, té un perfum intens com d'aigua de colònia, un perfum cítric, diria que com de llima, és fantàstic, no pots parar d'olorar-lo.

Segur que algú va pensar que aquest extraordinari perfum, s'havia de capturar per ser degustat, i així es va inventar la Ratafia, ara sóc jo qui s'inventa la història, encara que crec que és més que probable que fos més o menys així.

El punt de maduració-verdor de les nous verdes, el marca a Catalunya la festivitat de Sant Joan, per aquesta data és quan es recullen les nous, per posar-les a macerar en aiguardent durant 40 dies a sol i serena. Si un dia surt ennuvolat, aquest no compta i s'incrementa un dia més el període de maceració, per complir aquests 40 dies de sol. El recipient es tapa amb un drap, perquè la maceració respiri i no hi entrin bestioles.

A més de les nous verdes (unes 12 per litre d'aiguardent), i que són la base aromàtica (podríem dir que sense nous no hi ha Ratafia), s'hi posen moltíssimes altres herbes, i aromatitzants; entre ells: pells de taronja, de llimona, nou moscada, clau, camamilla, romaní, farigola, canyella i s'hi afegeix sucre. Passats els 40 dies, es cola i es posa en ampolles, per al seu consum.

Cada família té la seva recepta, i els costa difondre-la. Seguint la meva recentment estrenada feina d'historiador i antropòleg, crec que el motiu d'aquest zel, pel secret de la recepta pròpia, neix de la creença, que es té en possessió la recepta de la millor Ratafia del món. I direu perquè cada família, creu que el seu licor és el millor, doncs la raó és que sent la seva, en tastar-la els seus múltiples aromes, els transporten els millors records familiars. Per això la millor Ratafia és la de cada casa, i d'aquí el zel a difondre la recepta. L'olor és sens dubte, una de les coses que més es graven al nostre cervell, en el meu cas (no puc saber si us passa a tots igual) és increïble, he de preparar un post amb les meves idees sobre l'olor.

A casa meva, no hi ha tradició de fer Ratafia, és una cosa més del nord de Catalunya, i això que a casa dels meus pares hi ha un noguer. Estic pensant que d'aquest any no passa, que per Sant Joan posi a macerar unes nous en aiguardent i faci la millor Ratafia del món. Pensant-ho bé, i segons la meva teoria hauré d'esperar alguns decennis, perquè els aromes de la meva Ratafia, penetrin bé en el record olfactiu de la meva família, abans de proclamar que és la millor del món. Prometo posar-vos LA MEVA recepta.

La millor que he tastat, fins avui, la vaig tastar a casa d'un amic, feta per la família de la seva dona, me la va oferir un dia a casa seva, inicialment vaig dir que no, però després quan em va dir que era casolana, feta pels seus sogres, vaig canviar ràpidament d'opinió, genial. També es pot comprar Ratafia comercialitzada, també és molt bona, però no és el mateix.

La foto per a aquest post, l'he agafada prestada, de la Web festacatalunya.cat, i feia referència a una festa de la Ratafia que es realitza a Santa Coloma de Farners.