Lasanya de verdures

Des que vaig viure a Milà, m'encanta fer "Lasagne" (en italià s'escriu així, amb "gn" en lloc del nostre "ny") de verdures.

He de dir que tal com la faig jo, la lasagna és un plat laboriós, perquè faig totes les verdures per separat. M'agrada que tingui moltes capes, almenys 7 o 8.

A Itàlia, comprava unes plaques de lasagna enormes que ja anaven amb el recipient d'alumini, que servia després per anar al forn, cosa que facilitava molt tot el procés. Sempre que viatjo ara a Itàlia, entre els diversos quilos de pasta (Voiello) que em porto, també deixo una mica de lloc, per portar-me algun d'aquests envasos per fer lasagna pel còmodes que són, no recordo el nom, fa temps que no vaig a Itàlia.

Normalment poso dues capes de pastanaga, dues de carbassó, dues d'espinacs i una o dues de ceba. Entre les múltiples capes de pasta, a més de les verdures, poso bastanta beixamel, i una mica de salsa de tomàquet (estil canelons rossini, un clàssic). La beixamel dona sabor, estabilitza la torre de lasagna (fa una mica el paper del ciment) i sobretot li dona cremositat i untuositat al plat.

Poca cosa més a explicar, per fer la pasta de la lasagna, el de sempre, seguir les instruccions del fabricant, n'hi ha algunes que es poden posar gairebé sense remullar, si després van amb líquid al forn.

Tallar les verdures ben petites, i fregir-les per separat en una mica d'oli d'oliva.

Preparar una beixamel, com manen els cànons, amb la seva farina, la seva mantega (fins aquí tenim el que anomenem un Roux) i hi afegim la llet remenant, perquè no hi hagi grumolls, posar-hi o no nou moscada és opcional.

Arribats a aquest punt agafem una font que pugui anar al forn, i posem al fons una primera capa escassa de Beixamel per evitar que s'enganxi, després comencem a posar capes de verdures, amb el seu poquet de beixamel i el seu pensament de salsa de tomàquet, capa de pasta, capa de verdures, per acabar en pasta a mode de sostre. Un cop tenim la muntanya de pasta i verdura preparada, li posem pels costats i per sobre molta beixamel i altre cop el seu pensament de salsa de tomàquet. A sobre es pot posar una mica de Parmesà i mantega, per aconseguir un efecte gratinat.

Només falta posar-la al forn no menys de 15 minuts a 180 graus, i mirant què ens diu el fabricant de la pasta, pel que fa a la cocció, ja sigui el Sr. Barilla, el Sr. De Cecco, el Sr. Gallo o qualsevol altre de la nostra confiança.