Restaurant Gresca

Aquest setembre vaig anar a sopar al restaurant Gresca del carrer Provença 230 de Barcelona.

Vaig arribar al Gresca motivat per un article del New York Times, que parlava del fenomen "Bistronomia" a Barcelona; el terme ve de Bistrot + gastronomia, i sembla que el va encunyar en Pau Arenós.

A l'article es parlava, entre altres, d'en Rafa Peña, el cuiner que hi ha darrere del Gresca.

Vaig menjar el menú degustació, que tot i estar bé, no va tenir cap plat que em semblés genial; diríem que tot notables, però sense excel·lents.

Dels 9 plats que hi havia al menú, recordo el colomí amb gingebre, un ou amb verduretes, un pop amb botifarra negra (veure foto). D'una de les postres, recordo que tenia gelat d'albercoc, i estava sobre un plat de pissarra, però no en recordo més.

Pel que he vist, sentit i llegit, on aquest restaurant sorprèn és en el menú de migdia, perquè es menja molt bé per només 18 euros.

Per pagar 60 euros com vaig pagar jo, no ho recomanaria, no perquè no valgui la pena, sinó perquè a Barcelona tenim oportunitats millors, en aquest rang de preus i en aquest tipus de menjar, entre elles el restaurant Coure o l'Àpat.

M'he recordat que tenia aquest post pendent, perquè avui he vist el cuiner del Gresca al programa Cuines de TV3, fent un rap amb sèsam i olives verdes; aquí teniu la recepta.

Ara que s'acosten les estrelles Michelin (el 20 de novembre), alguns pronostiquen que els en pugui tocar una a aquest restaurant.