La millor paella del món

Casualment el 75% de tota la meva ascendència, generacions i generacions, es concentra al triàngle que es formaria unint amb una línia Tortosa, Montblanc (una mica més al nord) i Tarragona. 

Un rebesavi meu va ser alcalde de Tarragona. Conservem una heliografia seva, al que sembla ser una platja de Cuba, potser de mitjans segle XIX. Tenia un bigoti enorme de mitjans del S XIX.

Tenim una casa a l’Ametlla de Mar. Si no coneixeu aquest poble, es tracta d’un destí molt agradable. Tranquil i molt pescador, encara és un dels pocs pobles de platja on pots trobar cales solitàries. De moment.

Els plats típics són l’arrossejat, la fideuada i el suquet calero. L’Ametlla és molt a prop del Delta i això es nota, però també és un dels (pocs) ports de pesca més actius de Catalunya. Hi ha una altra cosa que val la pena comentar; els seus habitants que es diuen caleros (no ametllins ni almendrados) provenen del sud de València, principalment descendents de pescadors de Benidorm que al segle XVIII i XIX van arribar a aquestes costes per tal de fundar el poble en una petita cala i d’aquí el seu nom. A la web de Turisme de l’Ametlla podeu llegir més sobre aquest tema i a més hi ha penjades unes fotos espectaculars http://www.ametllademar.org/pp_historia.htm

El meu tiet avi era pescador a l’Ametlla, bé era el cuiner d’un barco de pesca. No va morir a coberta ni res que si assembli, però pel que fa a la resta us el podeu imaginar. Cremat pel sol, amb la gorra calada, samarra a franjes blaves horitzontals i pantalons arramangats. Cada dia a bord, sobre uns fogons feia aquest plat: agafava la morralla, que no es podia vendre i la bullia. En un gran cassoi fregia alls i posteriorment l’arròs, que bullia amb el caldo de la morralla. La morralla bullida se la menjaven davant. A part amb l’all i l’oli, feien, bé, us ho podeu imaginar. Tots se’l menjaven directament del cassoi, fent servir el pa com a cullera. Aquest és l’origen de l’arrosejat, que no porta res més que el que us he explicat.

Serà pel que sigui però quan torno a l’Ametlla em moro de ganes de fer paella. No puc amb els meus gens. Tothom vol anar a la platja i jo vull quedar-me a casa, a suar, a fer una paella. No em puc considerar el millor paeller del món, però home, tinc la meva gràcia.

L’altre dia hi vam baixar a l’Ametlla, volíem anar a la Sènia a buscar mobles. Hi vam anar el dissabte i vam acabar a Morella comprant formatges i fent turisme. Bé, doncs ens vam trobar el diumenge a l’Ametlla i jo volia fer una paella. L’únic que vam trobar va ser el DIA obert: Si els DIA són cutres el DIA de l’Ametlla és, no ho sé, com deu ser un DIA a Haití. No hi havia res per aprofitar, que pugués fer servir, així que em vaig rendir fins que d’una última ullada, a l’apartat de congelats completament desordenat, vaig veure una bossa “Preparat de Paella DIA”. 2,3 €.

El vaig comprar. No es tracta d’un arròs precuinat, sinó dels ingredients (verdures, peix, etc) i d’una mena de concentrat de brou. Tinc testimonis que corroboren que em va sortir la millor paella que havia fet mai. Com podeu imaginar m’ha costat molt fer aquest post, el meu orgull és pels terres. A casa meva em demanen si puc passar pel DIA a comprar més preparats. Algú podria corroborar aquesta història? Algú més està enganxat als preparats per paella DIA?

El meu consol és que si va sortir tan bona, en part, també devia ser gràcies a mi ;-). No sé que en dirà en Maurici, però des d’aquí ja el sento riure...