Truita de ceba confitada

El meu sogre em va regalar, ja fa gairebé dues setmanes, un munt de cebes tendres del seu hort, segurament massa per al nostre consum normal.

Per gastar-les vaig decidir fer ceba confitada (com una mena de melmelada de ceba), i l'he utilitzat per acompanyar alguns plats.

M'agrada molt per acompanyar un llom de bacallà, pel contrast dolç i salat, però serveix per acompanyar molts plats.

Avui he "inventat" una truita de ceba confitada, per no induir a error, i aprofitant les matemàtiques, hauríem d'escriure-ho com a Truita de (ceba confitada), que seria molt diferent d'una (truita de ceba) confitada.

La veritable recepta, de la ceba confitada, no porta sucre, la dolçor s'aconsegueix del propi sucre de la ceba, a base de tenir-la al foc moltíssima estona, remenant molt, a foc molt lent, perquè no es cremi.

Jo per fer la ceba confitada d'una manera més ràpida i senzilla, hi afegeixo una mica de sucre, i hi afegeixo a més una mica d'Oporto, amb la qual cosa aconsegueixo un bonic color. La ceba confitada es conserva bé a la nevera almenys una setmana. Per fer-la n'hi ha prou de tallar la ceba en juliana, posar una mica d'oli en una paella i fregir-la a foc molt molt lent, una bona estona, remenant sovint perquè no es cremi ni s'enganxi. Amb una cullerada de sucre per ceba, en lloc de 30-40 minuts, la podem fer en uns 10-15. L'Oporto el posem al final, quan ja estigui molt seca, ens ajudarà a evitar que es cremi, i li donarà un bonic color i perfum. Estarà feta quan s'hagi evaporat l'Oporto, no esperar que quedi massa seca.

La truita, no té més història, que afegir-hi ceba confitada, a uns ous ben batuts i fer una truita com manen els cànons.

No explicaré aquí, com fer la truita, si no sabeu fer-la, us aconsello que feu una paella com la de Belisari, que no falla mai (la paella del DIA s'entén).

Ha estat un experiment que ha sortit molt bé (la truita).

Per a la multitud de fans de Belisari (3), aquí teniu altres posts seus, per riure una estona, i aprendre alguna cosa. Un sobre la cort de Versalles, un altre sobre el "llibre de Sent Sovi" i un tercer sobre el Bierzo.

Salut!