Chutney de mango
EL MANGO
"Es tracta d'un dels fruits tropicals més fins i apreciats pels consumidors, el cultiu del qual a l'Índia es remunta a 2.000 anys abans de Crist segons les cròniques documentades, tot i que se suposa que ja era conegut molt de temps abans.
L'arbre que el produeix, la manguifera indica, és descendent d'una de les més de quaranta espècies silvestres que encara existeixen actualment al nord-oest de l'Índia, Filipines i Papua Nova Guinea. Gairebé la meitat d'aquestes produeixen fruits comestibles, però cap iguala la finor de la varietat indica, a la qual alguns autors anomenen el rei dels fruits.
La literatura vèdica està plagada de mites i llegendes que fan referència al mango. Els xinesos van ser els primers viatgers que el van conèixer i el van batejar en la seva llengua ‘am-mo-lo’, una fonetització del sànscrit ‘amra’. En les llengües indoeuropees se'l coneix per diversos noms que deriven del tàmil ‘man-gay’.
Ingredients 1:
- ½ kg de mangos
- pesic de sal
- pesic de cardamomo
- llorer
- 1 i 1/2 tassa de sucre
Ingredients 2:
- 1 i ¼ cullarada sopera d’oli (no d’oliva, més suau)
- pesic de comino o llavors de fonoll
- pesic de claus
- chiles (al gust)
- tros de arrel de gengibre fresca
- 100 gr. de pruna o dàtils
- suc de ½ lima
Elaboració:
1.- Pelar i tallar finament els mangos, ficar a sobre la sal i la cúrcuma i deixar reposar 2 hores
2.- Posar el mango, el llorer i el sucre a foc lent i remoure constantment durant 15 min. (ideal per veure el Càmera Café mentrestant)
3.- A part, posar al foc el grup d’ingredients 2 i aplicar foc moderat per 2-3 minuts. Fins que les llavors comencin a obrir aroma.
4.- Mesclar-ho tot i 20 minuts al foc. Rega amb el suc i deixar refredar
El resultat ha de quedar com una melmelada i es pot fer servir per acompanyar aus, arròs, patates,... fins i tot per mullar amb pa o el mateix dit. També es pot afegir un pesic de curry. N’hi ha qui ho menja en fred i n’hi ha qui ho utilitza per aderetzar un pollastre o ànec rostidet.
A diferència del Buzzing, jo no el serviria mai com acompanyant del ‘churrasco’.
"Es tracta d'un dels fruits tropicals més fins i apreciats pels consumidors, el cultiu del qual a l'Índia es remunta a 2.000 anys abans de Crist segons les cròniques documentades, tot i que se suposa que ja era conegut molt de temps abans.
L'arbre que el produeix, la manguifera indica, és descendent d'una de les més de quaranta espècies silvestres que encara existeixen actualment al nord-oest de l'Índia, Filipines i Papua Nova Guinea. Gairebé la meitat d'aquestes produeixen fruits comestibles, però cap iguala la finor de la varietat indica, a la qual alguns autors anomenen el rei dels fruits.
La literatura vèdica està plagada de mites i llegendes que fan referència al mango. Els xinesos van ser els primers viatgers que el van conèixer i el van batejar en la seva llengua ‘am-mo-lo’, una fonetització del sànscrit ‘amra’. En les llengües indoeuropees se'l coneix per diversos noms que deriven del tàmil ‘man-gay’.
Ingredients 1:
- ½ kg de mangos
- pesic de sal
- pesic de cardamomo
- llorer
- 1 i 1/2 tassa de sucre
Ingredients 2:
- 1 i ¼ cullarada sopera d’oli (no d’oliva, més suau)
- pesic de comino o llavors de fonoll
- pesic de claus
- chiles (al gust)
- tros de arrel de gengibre fresca
- 100 gr. de pruna o dàtils
- suc de ½ lima
Elaboració:
1.- Pelar i tallar finament els mangos, ficar a sobre la sal i la cúrcuma i deixar reposar 2 hores
2.- Posar el mango, el llorer i el sucre a foc lent i remoure constantment durant 15 min. (ideal per veure el Càmera Café mentrestant)
3.- A part, posar al foc el grup d’ingredients 2 i aplicar foc moderat per 2-3 minuts. Fins que les llavors comencin a obrir aroma.
4.- Mesclar-ho tot i 20 minuts al foc. Rega amb el suc i deixar refredar
El resultat ha de quedar com una melmelada i es pot fer servir per acompanyar aus, arròs, patates,... fins i tot per mullar amb pa o el mateix dit. També es pot afegir un pesic de curry. N’hi ha qui ho menja en fred i n’hi ha qui ho utilitza per aderetzar un pollastre o ànec rostidet.
A diferència del Buzzing, jo no el serviria mai com acompanyant del ‘churrasco’.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada