Sípia amb ceba

La recepta d'avui, (això ja sembla un programa de televisió) la fa molt sovint la mare de la meva dona, (no li agrada que la digui sogra).

És un d'aquests exemples de la combinació senzilla de diferents elements (aliments) que realcen l'un a l'altre el sabor, s'ajuden i s'obté un plat curiós diferent, diria que inesperat. Al final això és ni més ni menys el que hauria de ser l'essència de la cuina.

Anem a la recepta, que com tots els grans descobriments són senzills, i com totes les receptes que es fan en una família durant molt de temps, les quantitats i els temps de cocció no estan ben definits, no estan clars, perquè són evidents.

Tallar la sípia a trossos petits, la mida?, més o menys la meitat del dit gros de la mà d'una persona adulta, o una mica més petit.

Tallar la ceba en juliana gran, s'ha de trobar la ceba. També es pot fer tallant igual la ceba i la sípia, perquè es confonguin (la meva aportació a la recepta)

En una cassola, posar una mica d'oli i tirar la sípia remenant un parell de minuts, després tirar-hi a sobre la ceba, i tapar la cassola. Amb tots els sucs es farà el plat, així de senzill.

Als 5 minuts afegir una fulla de llorer, deixar 10 minuts més, amb la cassola tapada, i vigilant que no es quedi sec, i en l'últim moment afegir una mica de pebre vermell dolç.

Aquest plat a casa de la meva dona el prenen sempre en entrepà, amb un pa especial que es menja a l'Horta Nord de València, al qual anomenen Rollo, per la seva forma. Jo el menjo al plat, però amb molt de pa, per sucar el caldet. A la foto que li vaig fer aquesta Setmana Santa, es veu en primer pla el plat fet i al fons el Rollo, preparat.

Al final, un plat amb molt de rotllo.