Kakis 2.0

A casa dels meus pares hi ha un Palosanto, l'arbre que fa els Kakis, també anomenats palosantos.

És un fruit deliciós, però que només hi ha un parell de dies, en el millor moment, a més en aquest estat és difícil de transportar per la seva gran fragilitat.

Un altre dels mals d'aquest fruit és que és molt atacat per insectes i ocells, per això moltes vegades es recull verd i es deixa madurar fora de l'arbre, de manera que s'aconsegueix evitar atacs però no està tan ric. El meu sogre que també té un d'aquests arbres, els recull verds i els barreja en una bossa amb pomes per accelerar-ne la maduració.

Parlar de Kakis aquí, no és una gran notícia, segur que el 97% dels que llegiu aquest nostre bloc els coneix, i al voltant del 78% els ha provat. Recordeu-vos que el 64,8% de les estadístiques són falses.

El que ja coneixereu menys, és una varietat de Kakis durs, que cultiven a l'Alcúdia (a València), al poble patern del meu nebot Gerard. És com si fos una barreja d'un palosanto tradicional i una poma. Veure foto.

D'aquest fruit, se n'aprofita gairebé tot, no té llavors, és simplement pelar-lo com pelaríeu una poma ia menjar tot l'interior. Veureu a la foto que acompanya aquest post, que es pot tallar a trossos com si fos una poma, impossible fer-ho amb un dels Kaiks a què estem acostumats.

És molt similar a l'altre, però molt més dur. Al paladar, aquests Kakis durs són menys dolços que els altres, i en ser més difícil saber el seu estat de maduració, en els altres és evident quan estan durs no estan madurs (curiós joc de paraules, no sé si té un perquè etimològic). Els durs, (i els tous) si els menges verds són molt astringents se't pot quedar la llengua com un paper de vidre.

Res, si ho veieu al mercat, no deixeu de provar-los, seria com un Kaki 2.0.

Actualització 02/11. Gràcies al comentari que ha deixat Toni, ara sé que a aquesta varietat, se'n diu “Persimon”.