Perquè escric tot això?

Avui vull explicar-vos perquè escric tot això, perquè escric un blog. Moltes vegades m'ho pregunten amics i familiars i de vegades m'ho pregunto jo.

Al Nadal del 2008, vaig estar al restaurant Semproniana, reservant un dinar per als meus germans, les seves dones (escrit així sembla que siguin polígams) i un servei de Patacuchi per als meus 3 nebots grans, i és clar els meus dos fills, era el meu regal de Reis per a tots ells. 

Una experiència familiar genial, a tots ens agrada cuinar i menjar bé, fins i tot als nens. Mentre gestionava la compra i em preparaven els regals, vaig parlar amb Ada Parellada, la propietària del restaurant, coneguda a Catalunya per haver escrit diversos llibres i haver participat en programes de televisió, una persona encantadora i brillant. Li vaig comentar això d'aquest nostre bloc, i ella em va preguntar: Per què escriviu els blocaires?, i en aquell moment no li vaig saber explicar bé, les moltes raons per les quals ho faig, serveixi aquest post.

Perquè m'agrada escriure, com una manera de desenvolupar idees, organitzar-les i emmagatzemar-les. (a més amb el blog en puc disposar en qualsevol moment).

Perquè si a més el que escric serveix a algú, encara que sigui per riure una mica, salvar un sopar, o escollir un restaurant, doncs molt millor.

Perquè com a tecnòleg, aquest blog em serveix per estudiar el fenomen Web 2.0, en general i els blogs en particular.

Perquè quan t'adones que et llegeix força gent, ja no pots parar. Anècdota: he conegut ja més d'una persona (2) que llegia el bloc i no sabia que era meu, ja sabeu que això de Maurici és un pseudònim.

Perquè enmig dels tomàquets, la farina i els restaurants, em permet deixar caure alguna de les meves idees, per millorar el món.

Perquè és molt fàcil fer-ho, en el sentit que no cal una gran infraestructura. I tu perquè no escrius un blog?

La foto és d'un cargol gegant que van agafar els meus fills a Dinamarca, aques estiu.