Sovint hem trobo a mi mateix, rellegint "textets" que he escrit a aquest humil blog. Reconec que alguns dies m'hi passo una bona estona. No em desagrada gens el que escric, tant quan és en català la meva llengua, com quan ho faig en castellà, l'altra. M'agraden pel que son, senzills "textets", que utilitzant el símil del Fast Food, son una mena de Fast Writte per Fast Read.
No tan sovint, però de quan en quan, em passa, que penso en elevar aquests "textets" a l'alçada d'un llibre, com els reculls de textos (aquí ja no uso el diminutiu) que fan molts escriptors que col.laboren en diaris, setmanal o quinzenalment amb petites dosis de la seva gran literatura. Tot per dir-vos que avui he rellegit, un d'aquests reculls deliciosos, "Alfabet per adults" de Gerard Vergés el cosí germà del meu avui mes que mai, estimat pare.
El meu oncle, és sens cap mena de dubte, l'escriptor al que més m'agrada llegir, si be massa sovint no arribo a la seva intel·lectualitat, i les seves referències a clàssics se m'escapen del tot. Quan en canvi entenc una comparació o una referència que ell fa, el meu ego s'eleva per damunt dels edificis de Barcelona, i sobrevola l'Eixample com l'helicòpter de la Policia els dies de les manifestacions.
I direu, "que ens conta aquest ara?". Responc: un dels articles recollits a aquest llibre, i publicat en el seu moment al diari Avui, es titula "Elogi a les Serves". Després d'explicar les diferents accepcions de la paraula Serves, parla del fruit. Per fer-ho escriu i descriu sensacions mitjançant el record, que jo molt cops he intentat explicar per aquest blog, amb altres paraules. Si teniu l'oportunitat llegiu i gaudiu aquest recull, aquí us poso un tastet.
"I que jo enyoro les serves, aquell fruit humil que ni es compra ni es ven al mercat, però que a mi em retorna al paladar un d'aquells gustos nostàlgics de la meva infantesa, una d'aquelles aromes plenes de la lluïssor del record."
Espectacular.
El meu oncle, en Gerard Vergés ha fet 80 anys aquesta setmana. Felicitats, pels anys, per la saviesa, per les paraules i pels versos; i per tot plegat, Gràcies.
Us diré una cosa, és genial això de tenir un blog !
Bon dia,
ResponderEliminarhe buscado por internet que son "serves" sin resultado. Si tienes un momento, me encantaría saber más. Gracias, Siggi.
Yo también lo he buscado con el mismo resultado,
ResponderEliminaren castellano diría que son el fruto de las cerveras. Yo lo comí por última vez, hace muchos años quizás 30.
De todas formas es un fruto pequeño, un poco mas grande que una cereza, que cuando esta maduro tiene la piel un poco dura y el interior muy pastoso, la piel se deshecha y se come el interior. Para conseguir este punto tiene que star un tiempo recogido. Es de un color marron. Tengo solo algunos recuerdos de su aspecto, pero tengo fijado en mi cerebro su sabor, y la textura de la piel cuando la muerdes.
como dice el fragmento de texto que he puesto no se vende en los mercados, no es una fruta que se comercializa. Y menos ahora.
salu2
Maurici