L'última vegada que hi vaig anar va ser aquest estiu i vaig anar-hi amb la meva mare, que mai havia anat a un restaurant així, i amb la meva germana. Un menú genial divertidíssim, boníssim, que a la meva mare que és una gran cuinera de la cuina tradicional, (ja he parlat varies vegades per aquí d'ella), li va encantar.
Ahir vaig trucar a la meva mare quan em vaig assabentar de l'estrella que els han atorgat, per dir-li, i em va dir: A la mínima que vulguem celebrar alguna cosa, hi tornem, tinc molt bon record.
Us animo a viatjar a Ulldecona, a veure oliveres mil.lenàries, i visitar aquest fantàstic restaurant.
L'únic problema és que ara ens serà potser més difícil anar-hi pel tema reserves, però ja m'està be, si ajuda a que es mantinguin, en aquest nivell.
Us deixo la foto d'un sandwitch d'Oli d'Oliva, que ens va deixar bocabadats, la meva mare, va dir: Jo voldria repetir d'això, i enseguida Com ho fan?.
El Menú de l'any passat, potser més trencador, començava amb el compte, que era d'un paper que es podria menjar i desprès un plat que s'anomenava Café Copa i Puro, d'antologia. Acabava amb un Coc de Massana (poma), que imitava el que es feia abans, en una varietat de pomes: les maçanes de l'agredolç, pràcticament desaparegues, el plat feia referència en el títol als rècords, i em va agradar perquè també eren els meus records de sabors, vaig estar desprès parlant en el cuiner, de les "massanes" pomes de l'agredolç i de com imitava aquest sabors. D'aquest sopar malauradament, no trobo les fotos.
Enhorabona. Molen Les Moles
Se la mereixen, sense cap dubte.
ResponderEliminar