Sopar especial

Dissabte vaig gaudir d'un dels sopars més especials de tota la meva vida. Una cuinera japonesa, establerta a Barcelona des de fa 14 anys, Toshiko Taura, va cuinar a casa del meu germà i la meva cunyada, per als meus germans, germana i cunyades, un veritable luxe.

El sopar va tenir tots els ingredients d'un sopar japonès, vam començar amb una amanida de cogombre per refrescar el cos i obrir l'estómac, la va seguir una ostra maridada amb sake, després fideus amb verdures que acompanyaven un estupend pollastre maridat amb soja i gingebre.

A tot això el van seguir una gran varietat de tempures, de verdures, de bolets shiitake, o una de sípia supertendra i una de llagostí espectacular. La tempura anava sortint constantment de la cuina, en plats, un veritable luxe tastar-la així.

A aquest punt les emocions que havien viscut tots els nostres sentits ja eren espectaculars, però encara faltava el que possiblement fos la reina del sopar, una safata de sushi colossal, mireu la foto d'un detall d'aquesta. Acabar-se la safata entre 10 persones va ser una qüestió d'honor, els meus germans són bons gourmets que aprecien la qualitat, però als quals no els fa por la quantitat. Estava tot massa bo per deixar-ne res, cal destacar els nigiri de toro (la ventresca de la tonyina) i la truita de dashi deliciosa amb el seu punt dolç, a més de la presentació que era un 10.

La Toshiko, la cuinera, en aquest punt del sopar ens va acompanyar a taula, i ens va explicar que el sushi es menja amb les mans, que els espanyols abusem de la salsa de soja, que no cal mullar el sushi com un pa de pessic en un bol de llet (això és meu), que només cal donar-li un puntet de soja, també ens va explicar que la ventresca és la part més apreciada de la tonyina al Japó, la més grassa, i que en una safata de sushi ella recomana barrejar diferents parts de la tonyina (no recordo els altres noms), com més fosc més gras i millor. Va ser un veritable luxe compartir aquesta part de l'àpat amb ella.

Durant tot el sopar, vam poder ser a la cuina, mentre ella cuinava, li vam fer preguntes de tota mena, i amablement va intentar explicar-nos fins i tot l'inexplicable de les preparacions que feia. En aquest punt es va notar que fa classes de cuina, (aviat assistiré a les seves classes i us n'explicaré alguna cosa per aquí) perquè és àgil explicant, buscant els exemples, explicant el perquè de cada plat, de l'ordre del menjar, els tipus de salsa de soja, etc. Teniu més informació de les seves classes i els càterings de Fuuko, la seva empresa, just aquí a la seva bonica pàgina web.

Aquest dissabte vaig viure una experiència amb els meus germans i cunyades que no oblidaré mai, gràcies Sonia per l'estupenda sorpresa, gràcies Toshiko per la teva amabilitat i la teva generositat en compartir la teva cuina amb nosaltres.

Per si no n'hi hagués prou, el meu nebot Ulan, va ajudar a servir la taula, com el millor maître del millor restaurant de París, com he dit tot un luxe.