Restaurant Xinès a Londres

Vaig descobrir els restaurants xinesos a València, al meu segon any a la Facultat, segurament els havia provat abans, però aquell any els vaig visitar (sobretot un) molt sovint.

Era el primer any, compartint pis amb amics, en aquell moment ja m'agradava la cuina, segurament no com ara, però tenia cert interès en ella. Dels 4 companys de pis, era l'únic que tenia alguns fonaments, degut segurament a que m'havia fixat en algunes ocasions quan la meva Mare cuinava, perquè en realitat no havia cuinat mai abans. Com tampoc era gaire donat a estudiar, vaig començar a cuinar i com que ho feia bé i m'agradava, doncs sempre o gairebé sempre ho feia jo.

Quan jo no volia cuinar, o quan la nevera estava deserta, per a l'hora de dinar fèiem servir els serveis d'un restaurant xinès, situat a prop de l'Avinguda Blasco Ibáñez, tres o quatre carrers passat el carrer Aragó, en direcció al mar, més o menys. Probablement ja no existeix perquè el que explico va passar fa uns 21 anys. Recordo, com si fos avui, que el preu en aquell moment del menú del xinès, era de 220 pessetes, sí senyors i no sóc l'Antonio Alcántara, de la sèrie Cuéntame de TVE1, corria l'any 85 més o menys que dirien en aquella sèrie.

Doncs anant al gra, quan no sabíem què cuinar, o no teníem ganes de fer-ho, el preu del restaurant xinès era tan baix, que un parell de vegades per setmana acabàvem allà. Segurament per això em vaig avorrir, del menjar xinès que ens arriba a la majoria de restaurants xinesos a Espanya.

Amics americans i espanyols que viuen o han viscut als Estats Units o a Anglaterra, sempre m'han parlat meravelles dels restaurants xinesos.

Fa dues setmanes vaig haver d'anar a Londres per feina, en un viatge relàmpec, anada i tornada en un sol dia (no ho recomano a ningú). Tenia poc temps i molta feina, però vaig acabar a les 15:30 i l'avió de tornada, per si de cas, l'havia agafat per a les set de la tarda, per la qual cosa vaig decidir dinar abans de marxar. Havia de buscar algun restaurant interessant, (m'ho mereixia, i a més cal nodrir d'informació aquest, el nostre blog). A l'instant vaig veure un restaurant xinès, i vaig recordar les vegades que amics m'havien parlat bé d'aquests restaurants. Sense pensar-m'ho vaig entrar.

Realment no tenia res a veure amb els restaurants d'aquí, s'assembla més a un japonès o a un Tailandès d'aquí, que a un restaurant xinès dels nostres (segur que també n'hi haurà de diferents). Sabors més nets, menys olors de fregit, si podeu provar-los val la pena. El que vaig menjar no sabria descriure-ho detalladament, he de reconèixer que el meu anglès per a productes culinaris xinesos és molt fluix, destacaria sobretot perquè el vaig entendre, un plat de vedella amb ceba i gingebre estupend.

Tampoc el preu és el mateix, vaig pagar l'equivalent a uns 36 euros, però vaig sortir contentíssim de l'experiència i de la reconciliació amb aquests restaurants, 20 anys després.

P.S. la foto la vaig fer a un dels plats que vaig menjar. Després amb el photoshop l'he arreglat, ja que el mantell no era gran cosa, tot i que la decoració era agradable, tampoc res a veure amb la d'aquí.