Els invents no sempre surten bé

Ahir vaig estar provant coses amb les empanadilles. Vaig veure al supermercat una bosseta de les típiques marca la cocinera, el paquet de 16 obleas i em vaig dir anem a fer alguna cosa nova. Anem a investigar.

Em vaig posar a la cuina, vaig obrir la nevera, intentant que aquesta acció funcionés com un catalitzador d'idees, i vaig veure allà una bosseta de mozzarella, vaig seguir mirant i vaig veure un paquet de pernil d'ànec.

He de dir que si hi hagués hagut pernil normal, l'hauria utilitzat però només n'hi havia d'ànec.

Em vaig dir a mi mateix, ja està, faré una empanadilla de mozzarella i pernil d'ànec. Gran error.

La barreja no surt bé, no aporta res. A més les mozzarelles que van amb la bossa en aigua, no es fonen bé, i queden molt gomoses. A més les empanadilles van agafar una quantitat d'oli, que ni amb tot el paper absorbent del món hauria pogut treure.

Me les vaig menjar, els vaig fer unes fotos abans, però no va ser un gran descobriment. Moltes vegades la foto no fa justícia al plat, en aquest cas el plat no fa justícia a la foto.

Quan vaig veure que des d'un punt de vista nutricional, aquell menjar era una bomba, (menys mal que estava sol), li vaig posar una mica de tomàquet cru al plat. El tomàquet que moltes vegades està dins de l'empanadilla, aquesta vegada estava fora.

Fracàs!, em queden 16 - 4 = 12 obleas per a empanadilles, per fer una altra prova un altre dia, si no us la poso aquí és que també ha sortit malament, i no posaré tots els meus fracassos culinaris, en aquest nostre blog.

Ah!! Les properes penso fer-les al forn, per evitar el tema de l'excés d'oli.