Com fer un Tortellone

Ahir vaig tornar a fer pasta fresca, amb la fórmula que vaig explicar d'1 eto (100 grams) de farina i 1 ou, i és que fer la teva pròpia pasta fresca enganxa. Aquí teniu l'altre post, amb les explicacions.

He de dir que vaig millorant en el meu procés de fer pasta. He après alguns trucs, mirant vídeos a youtube, i llegint webs.

Dues coses que podem anomenar trucs que he provat aquesta vegada, i realment funcionen, (faciliten el procés) són les següents:

1) Un cop pastada la massa, una bona estona (no menys de 10 minuts) és bo deixar-la reposar en forma de bola, uns 20 minuts embolicada en paper film. Això fa que la massa estigui més estable, que l'ou s'incorpori millor a la farina, i quedi més flexible, per la qual cosa serà més fàcil d'estirar.

2) Un altre truc, per evitar que la massa s'enganxi a la superfície de treball, va millor utilitzar farina d'arròs, que la de blat amb la qual hem fet la pasta. A més facilita molt el procés de tallar la pasta fina, mitjançant plecs, això últim potser millor us ho explico en fotos un altre dia.

He fet una altra vegada tagliatelle, però m'ha sobrat un retall de pasta i he fet després a mode d'experiment un tortellone, no diversos sinó un de sol molt gran. Vaig provar per primera vegada, aquests tortellini gegants a Itàlia concretament a Parma, fa ara uns 12 anys. Al plat que em van servir n'hi havia crec que tres, i em va sorprendre molt.

El tortellone l'he fet partint d'un quadrat de 14 cm de costat, segurament m'he passat de gran. En sé exactament la mida, perquè m'he ajudat d'un regle per fer-ho. Es posa el farciment al mig, i es tanca formant un triangle. Cal intentar que no quedi aire dins del tortellone pressionant amb els dits (això segurament és el més difícil del procés). Un cop fet el triangle premem perquè quedi ben tancat, es pot mullar abans amb una mica d'aigua la superfície de la pasta, perquè s'enganxi més. Un cop fet el triangle, pleguem cap amunt i cap enfora alhora, aconseguint aquesta meravellosa forma, veure foto.

Jo l'he farcit de mozzarella i pernil dolç, ja que era el que hi havia a la nevera, estava prou bo, però quan la pasta és tan bona, com millor està és amb una mica de mantega i poca cosa més.

La foto que acompanya el post, és la del tortellone que he fet, però abans de bullir-lo. He posat aquesta foto, perquè després de bullit ha perdut una mica la forma (havia quedat una mica d'aire a dins, i s'ha desinflat en bullir), diguem que aquesta foto m'agrada molt més.

Em direu fantasma però és un tortellone preciós, sembla una escultura de Calatrava (l'arquitecte s'entén).