SenseAjoblanco

A la meva dona no li agrada l'all cru, de fet en nota la presència en concentracions per sota d'una part per milió. Si hi hagués contraban d'all, el farien servir per detectar alijos, a les duanes.

Fa uns mesos, vaig fer ajoblanco per aprofitar les ametlles que tenim, aquí teniu el post, li va agradar molt però em va dir que tenia massa all, tot i que només hi vaig posar un gra petit per a 4 persones, i havent tret el germen central. Si en poso menys, entraríem en el món de l'Homeopatia culinària.

Quan vaig fer el post, vaig escriure que algun dia havia de fer un SenseAjoBlanco, és a dir, un all blanc sense all. Vaig pensar que perquè el plat nou tingués algun sentit, s'hauria de canviar el perfum de l'all pel d'un altre ingredient.

Per fi he fet el SenseAjoBlanco amb Gingebre, que em sembla un substitut natural de l'all i estava molt bo, de fet hi guanyava en frescor. Com sempre passa amb les adaptacions de les receptes tradicionals, aquest no supera l'Ajoblanco original, però està prou aconseguit, diguem que és curiós.

L'ajoblanco original s'acostuma a acompanyar amb raïm o meló, i jo no tenia ni una cosa ni l'altra, així que, ja posats a canviar coses, el vaig acompanyar amb uns cubets de poma, que no hi desentonaven gaire, i ja posats a canviar la recepta... . La recepta és la de l'ajoblanco, substituint l'all per alfàbrega, la teniu en aquest mateix blog.