5 anys del blog

Si encara em queda algun lector se n'haurà adonat, que no estic escrivint res. Havia abaixat el ritme abans del 21 de desembre, però anava escrivint alguna cosa.

El dia abans de la loteria de Nadal, em va atropellar un cotxe davant de la Casa Batlló, jo anava amb moto, estava esperant que es posés verd el semàfor per passar, però el cotxe del darrere, que sembla que tenia molta pressa, va accelerar abans d'hora, i em va fer saltar pels aires. Resultat els dos colzes trencats i una forta contusió a l'esquena.

Mentre em desmaiava de dolor, i em traslladaven a la vorera, amb l'humor negre i àcid que em caracteritza, vaig pensar, quin lloc més espectacular per morir, als peus de la casa Batllò, envoltat de japonesos.

Una ambulància em va traslladar a l'Hospital Sant Pau, i allà em van fer proves per veure tot allò que tenia trencat, al final va ser menys del que semblava inicialment. Hores més tard sortia amb els dos braços enguixats fins a l'espatlla, realment estava d'acudit.

Ja no porto guixos. Però encara em fan mal els braços, vaig diàriament a rehabilitació, per convèncer els meus colzes que es moguin com abans, fa mal.

Puc escriure, sobretot amb l'Ipad, vaig començar escrivint amb dit i mig, ara ja escric amb 4 dits. Avui m'he adonat que ja havia passat el cinquè aniversari d'aquest nostre bloc i m'he posat a explicar això de l'accident, una mica com a teràpia.

Doncs res, en lloc de cuiner amateur ara faig de professor de cuina amateur, dic a la meva dona el que ha de fer, i ho fa ella.

La setmana passada la meva dona va convidar amics a sopar, i com que el bloc obliga a fer alguna cosa nova, vam fer uns bombons de foie que van quedar espectaculars. Simplement comprem un tros de micuit, el tallem a trossos de més o menys un centímetre cúbic, els punxem en un palet dels típics de broqueta i els passem per xocolata fosa, un puntet de sal Maldon a sobre, i quan la xocolata s'endureix ja els tenim. Aquest entrant, el vaig provar per primera vegada quan ho va fer el meu amic Pau, aquí hi ha el post en què ho vaig explicar.

No els vaig fer fotos, però van quedar força curiosos. Només poc a poc, tornaré per aquí.

Comentaris

  1. Vaya!
    Siento mucho que hayas sufrido un accidente, pero me alegro de que ya vayas mejor. Me imagino a mí misma pensando algo similar en una situación parecida, así que esto me ha arrancado una sonrisa de "no soy la única".

    En fin, descansa todo lo que puedas, aunque me imagino que ahora no debes tener nada de ganas de descansar, sino de ponerte en marcha... pero paciencia!

    Un abrazo!

    Helena

    ResponElimina
  2. Muy buen blog! Limpio, ordenado y con buen contenido! Las fotos nítidas y la comida sabrosa.

    Excelente!

    Saludos desde Costa Rica.

    http://cucharaoriginal.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Felicidades por estos cinco años de blog aunque sea con este regusto agridulce. Cuídate y aquí seguiremos leyéndote :_D

    ResponElimina
  4. Muchos ánimos Maurici, sí que había notado que habías bajado el ritmo... pero aquí seguimos todos!

    ResponElimina
  5. Ah y felicidades por los cinco años.

    ResponElimina
  6. Muchos ánimos!! Como se ve, lectores aún te quedan y seguramente para rato, porque la calidad de los posts son es impresionante.

    Que te mejores! Aquí seguiremos.

    ResponElimina
  7. Com sempre arribo a mises dites...ànims i ara pels 10 anys....ja falta poc!!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Company,

    m'encanta l'expressio "a misses dites" la diu molt la meva mare

    no se si arribara el blog als 10 anys, jo sembla que si hem trobo molt millor

    salut

    maurici serra

    ResponElimina
  9. Hola Maurici!! yo también hacía tiempo que no te leía, y entro y veo esto...
    en fin, cuídate, y sigue escribiendo.
    Felicidades por los 5 años!!
    Cómo pasa el tiempo!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada