Peposo notturno

Ja vaig parlar del llibre Calor, de Bill Buford, he de reconèixer que em va costar acabar l'última part del llibre, ja que transcorre en una carnisseria de la Toscana, i se'm va fer una mica feixuc, tanta carn. Prefereixo la part del llibre que narra la vida a la cuina del restaurant Babbo, a Nova York.

M'agradaria explicar-vos aquí un plat medieval, brutal, que fa en Dario, el carnisser de la Toscana: el peposo notturno. Sembla ser que encara el fan en algunes carnisseries de la Toscana, almenys a la d'en Dario, a Panzano.

Al llibre explica els dubtes que hi ha sobre la procedència del plat. Hi ha diverses teories; la que a mi més m'ha agradat, cosa que no vol dir que sigui la més probable, és la que suposa que el plat va ser inventat per Filippo Brunelleschi, al segle XV, per alimentar els artesans que treballaven de nit en la construcció de la cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore (el Duomo de Florència). Cosa que suposa una prova més del geni de Brunelleschi, pare de la primera gran cúpula i "presumptament" del primer Peposo.

Aquí va la curiosa recepta. Jo de moment no m'atreveixo a fer-la. Si algun lector d'aquest nostre blog és més agosarat, esperem els comentaris.

Ingredients
Un jarret de vedella (el morcillo).
Pebre (molt) com dues cullerades per 1 litre de vi i una peça de carn,
Un cap d'All
Una ampolla de Chianti.
Sal

Preparació
És molt senzill, i és justament això el que m'ha cridat més l'atenció del plat. Posem tots els ingredients en una olla que pugui anar al forn, la carn en trossos irregulars. Fiquem l'olla al forn a 90 graus abans d'anar-nos-en al llit, i la traiem en despertar-nos.

L'autor del llibre explica que ho ha fet a casa seva (Nova York), i que la carn a les 2 hores ja està cuinada, a les 4 té la textura fibrosa d'un estofat, durant les 8 hores següents, el plat s'enfosqueix i els trossos més petits es desfan en una salsa espessa, fins que finalment adquireix un punt que no és ni líquid ni sòlid, i ja tenim el peposo notturno.

El nom de Peposo Notturno ve de la gran quantitat de pebre que porta, i evidentment de quan es fa.

Se serveix amb el mateix vi utilitzat per fer-lo.