Llenties i temps

És important tornar a menjar llegums. Les que ja vénen cuites, són una bona solució per quan no tenim temps de fer-les en la seva manera diguem-ne "tradicional".

Fa uns anys acostumava a fer-les un cop per setmana, i no sé perquè vaig deixar de fer-les.

Sembla que les 24 hores que té el dia (i tota la nit) darrerament em conden menys. Penso que contra aquestes coses cal lluitar, us asseguro que hi ha temps, encara que cal gestionar-ho bé per arribar a fer més coses. Amb una bona gestió, tot funciona millor i el temps no podia ser una excepció a aquesta regla.

Tornem a les llenties, darrerament les estic fent, partint d'un pot de llenties cuites, en el meu cas de l'Àrea de Guisona, de 500 grams (ideal per a 4 racions), que m'agraden especialment. Va sofrir unes verduretes, ceba, pastanaga, carbassó, mongetes, tot tallat ben fi, diguem que a "brunoise", a l'últim minut li afegeixo també una poma tallada molt fina, que acabarà desapareixent, i una mica de pernil serrà. Després afegeixo el pot de llenties, més una mica d'aigua o brou de pollastre. Ho deixo coure tot 20-30 minuts, remenant i si cal afegint una mica d'aigua o brou, i aconsegueixo unes llenties estupendes.

El truc que he incorporat darrerament és afegir-hi una mitja culleradeta de canyella en pols, el vaig veure en una pel·lícula oriental, (no recordo quin) i li dóna un toc, un perfum extra que casa molt bé amb les verdures. 

Doncs res no queda demostrat que es poden fer llenties, encara que tinguem poc temps, que a més podem innovar una mica en la seva preparació. I de passada la dosi de sentit comú d'aquest post, és que l'expressió “no tinc temps” és incorrecta tots tenim el mateix temps 24 hores cada dia, però alguns gestionant-ho bé, aconsegueixen fer més coses que altres.