3 o 4 al dia

A Víctor el meu fill gran, li agrada tastar qualsevol menjar, al petit, Pau, no tant. Tot va començar amb un pacte quan era més petit i em deia el típic “no m'agrada” sense haver tastat les coses. El pacte és "ho has de tastar, i si no t'agrada, no el menges", i ara prova molts plats una mica especials (per exemple un nigiri de Salmó recentment), i la majoria li agraden. Un dia vaig fer musclos al vapor que li encanten, i havia comprat a la botiga més perillosa de Barcelona, ​​Gadgets de Cuina (no en puc sortir sense comprar diverses coses), unes culleres de plàstic per servir entrants, que vaig comprar un dia que vaig anar a comprar una paella. Els vam fer fotos, un clàssic del menjar a casa meva. "Pare, Pare, foto, per al blog" Doncs res uns simples musclos al vapor, amb llimona, però servits en una closca una mica diferent.

Un llibre clau a la cuina de la meva mare és "La Cocina Española " de Candido, Mesonero Mayor de Castilla, des que tinc ús de raó, ho he vist obert a la cuina de la meva mare, l'última vegada aquest cap de setmana. La meva mare ens ha cuinat, una recepta clàssica catalana, del llibre de Candido, el Fricandó de vedella. És a l'apartat del llibre anomenat, HOMENATGE DELS MESTRES CUINERS, és una recepta original d'A. Juliá, del restaurant "Reno" de Barcelona. Ingredients (Per a 6 persones) 1 Kg. de vedella per guisar 100 gr.de Moxarnons 1 ceba 1/2 kg. de tomàquets (o tomàquet triturat) 6 ametlles 2 dents d'all, safrà julivert trinxat oli Preparació Preparar la vedella, tallada a lloges fines d'uns 10 cm, es arrebossa en farina i es mig fregin en oli, es fa un sofregit de ceba i tomàquet picat, es barregen el sofregit i la vedella i es cobreix de brou, afegint un ram d'herbes aromàtiques amb un trosset de trosset. En un morter, es piquen les amet...

La meva mare fa alguns pastissos salats, entre ells el de Peix , del que ja us he parlat i el que us explico avui, el de carxofa. El pastís de carxofes té "un rotllo" especial, pel sabor de la carxofa, diria que és molt refrescant. Sense més la recepta: Ingredients  1,5 Kg. de carxofes 2 alls 3 llesques de pa 100 gr. bacó 250 ml. llet 5 ous 100 ml. nata formatge ratllat Salsa de tomàquet Preparació Pelem les carxofes retirant les fulles més dures, les netegem bé, i les partim en 6 o 8 trossos. Bullim les carxofes 10 minuts, les escorrem i les fregim amb una mica d'all i julivert i al darrer moment incloem el bacó tallat ben fi. Remullem el pa amb la llet i mentre batem els 5 ous per fer una truita. Barregem tots els ingredients en un bol, les carxofes, els ous batuts, el pa remullat, la nata, el formatge ratllat i salpebrem. Untem d'oli un motlle rectangular, si és de metall ho folrem amb paper d'alumini, amb un de silicona no cal. Farcim el motlle amb tota la bar...

Avui vull parlar d'un llibre de cuina que te la meva mare, i que espero heretar en un futur ben llunyà, es diu "Art de ben Menjar", es del 1929 i el van fer dues germanes, Adriana i Sara Aldabert. Em sobta també, al tenir el llibre en les meves mans, que en la primera pàgina hi és la dedicatòria signada, de les germanes Aldabert (de les dues) al meu avi, el pare de la meva mare, Lluís Canivell, qui entenc que va ser l'encarregat de comprar el llibre, encara que l'us el fes la meva avia materna. I dic l'us perquè es veu un llibre força utilitzat, i un llibre de cuina utilitzat és un llibre tacat, i més si aquest te ja més de 80 anys, que es diu enseguida. A la primera pàgina es pot llegir: "Llibre català de cuyna. Entrepassades, sopes, salses, ous, entrants variats, pexos, carns, viram y caça, verdures, pastisseria" El de casa meva, és la tercera edició, i data del 1.925. El va fer la impremta "La Renaixensa" de Barcelona, que estava o est...

Aquest cap de setmana hem estat al camp a casa dels meus pares.  Passejant la meva dona i els meus fills han trobat un grapat d'espàrrecs de marge, hi hauria un 20-30 mini espàrrecs que només donaven per fer un truita d'un ou, això si una truita sublim. Primer he netejat bé els espàrrecs, els he tallat amb els dits i amb compte, la part més dura, els he assecat una mica amb un drap net i els he saltat amb una mica d'oli només 3 o 4 minuts. He batut bé un ou, ho he tirat en una paella, una mica de sal, pebre i de seguida he posat a sobre els espàrrecs, he tancat la truita, i voilà, la truita estava feta, senzilla si però amb la senzillesa del sublim.

Dissabte vaig gaudir d'un dels sopars més especials de tota la meva vida. Una cuinera japonesa, establerta a Barcelona des de fa 14 anys, Toshiko Taura , va cuinar a casa del meu germà i la meva cunyada, per als meus germans, germana i cunyades, un veritable luxe. El sopar va tenir tots els ingredients d'un sopar japonès, vam començar amb una amanida de cogombre per refrescar el cos i obrir l'estómac, la va seguir una ostra maridada amb sake, després fideus amb verdures que acompanyaven un estupend pollastre maridat amb soja i gingebre. A tot això el van seguir una gran varietat de tempures, de verdures, de bolets shiitake, o una de sípia supertendra i una de llagostí espectacular. La tempura anava sortint constantment de la cuina, en plats, un veritable luxe tastar-la així. A aquest punt les emocions que havien viscut tots els nostres sentits ja eren espectaculars, però encara faltava el que possiblement fos la reina del sopar, una safata de sushi colossal, mireu la foto d...

Els tirabecs són una verdura poc coneguda, semblant a les mongetes tendres, que ofereix moltes possibilitats a la cuina. Es couen molt més ràpid que les mongetes, accepten coccions a la planxa o fregides, oferint una textura cruixent i un sabor molt agradable que a mi em recorda els espàrrecs verds. En aquest cas, els salteu 3 minuts en oli d'oliva i els vaig servir per acompanyar un pit de pollastre a la planxa. Us aconsello tastar-los, es poden trobar a molts mercats i verduleries (almenys a Barcelona) i el seu preu oscil·la entre els 4 i els 8 euros el Quilo.

La meva germana ha recuperat una recepta de la meva iaia, per fer Coquetes de Sant Blai, i precisament avuí que és Sant Blai (3 de Febrer), vull compartir-les de part seva, amb vosaltres, per cert felicitats Blai. Més a més de la recepta manuscrita de la mare de la meva, la meva germana ha recuperat l'estri que tenien la meva avia i la meva tieta, per marcar les coquetes amb la creu de Sant Blai, veure foto, es un tampó de fusta de boix. De fet en te dos, i jo ja m'he apuntat, per tenir algun dia aquesta maravellosa herència. Encara no les he provat però hem diuen que estan boníssimes. Les coquetes es feien per Sant Blai i es portaven a beneir a l'església aquest dia, un cop beneïdes deien que eren ideals per curar els mals de gola (a.k.a mals de coll), encara no les he probat, pero tinc totalment a la memòria tots els matisos dels sabors de les coquetes de la meva tieta i de la meva iaia, i això que potser fa més de 20 anys que no les he provat. Les provaré divendres o ...

De la sèrie com ajudar els nens a menjar més fruita. Aquesta vegada els he fet peres (simplement tallades) amb xocolata fosa. He utilitzat xocolata Nestle Postres, a la qual li he afegit un rajolí de llet, així fon molt bé al microones, a 360 W de potència, un parell de minuts, mirem remenem i si és necessari ho posem una estoneta més. Peres pelades, tallades i la xocolata per sobre fa de la fruita de cap de setmana, unes postres una mica més festives i apetibles.

Vaig fer aquest aperitiu de Gules amb ou ferrat de guatlla fa  temp s. Aquest Nadal l'he tornat a fer, sempre sorpren i més fàcil no pot ser. Pa de motlle estirat amb el corró, a la base, perquè quedi més fi i tallat amb una tassa de cafè per aconseguir la forma rodona. A sobre un ou ferrat de guatlla, i a sobre unes gules (del Nord) passades per la paella.  Molt bo i vistos.