El Jardí de les Delícies

Ahir, 23 d'abril de 2014, va morir als 83 anys el poeta Gerard Vergés i Príncep, el cosí germà del meu pare.

Farà uns tres anys, després de llegir un fantàstic recull d'articles que publicava setmanalment al diari Avui, de nom Alfabet per adults, vaig fer un post en aquest blog que feia referència al llibre, a un dels articles del recull, Elogi a les Serves, "aquell fruit humil que ni es compra ni es ven al mercat" i als seus, en aquell moment recents 80 anys.  

Per via d'un amic, Manolo i del meu cosí Carles, el textet que vaig escriure va caure a les seves mans, i em va trucar. Quina vergonya vaig pensar, no estava massa content de com estava escrit, que ho vegi un cuiner és una cosa, però que ho vegi un escriptor al que admires, és una cosa ben diferent. Ell, generós, amb la seva veu a la vegada forta i dolça, em va dir, Víctor m'ha agradat molt el que has escrit. Jo li vaig agrair però li vaig dir que no n'estava massa content, que era massa amable, que no era un text rodó. Ell em va contestar, "Mira, soc massa vell per dir ximpleries" (ell va utilitzar una altra paraula més adient i molt més bonica, que ara no recordo, maleïda memòria), Va seguir, "Si et dic que està be es perquè penso que està be, tens gràcia per escollir les paraules, i el text te frescor, aquestes dues coses no son fàcils. Segueix escrivint." No li vaig fer massa cas, i aquest Blog de menjar i de viure, va anar apagant-se per manca de temps, però sobretot de ganes. 

A partir d'aquell dia, ell tenia el meu mòbil, i em va trucar 3 o 4 cops més per equivocació, buscava a un altra persona, concretament a una editora de Mallorca. Però jo d'una manera egoista, ni a la tercera vegada que li passava, li vaig fer veure que tenia mal apuntat el mòbil, ho va acabar veient ell, i és perquè gaudia molt d'aquells 2 minuts de conversa amb ell. Fins i tot per parlar de temes trivials, com el temps a Tortosa o el creixement dels meus fills, escollia les millors paraules, les més clares i a la vegada les més boniques.     

Recentment ha publicat un llibre, el seu últim recull de poemes, El Jardí de les delícies. Un llibre deliciós (perdoneu la trivialitat, però es que ho és) amb solament 5 poemes, però traduit a l'anglès i al castellà

La meva germana me'l va regalar aquesta Setmana Santa, avançant-se a Sant Jordi i sense saber-ho a la seva mort.

El llibre agafa el títol i el fil, a una de les principals obres de del pintor holadés Hieronymus Bosch, més conegut per aquí com El Bosco, te varies imatges del quadre, com podeu veure a la portada, i un dels poemes porta el nom del pintor.

Del poema L'infern musical, us poso un petit fragment:

No trobareu cap flor sobre cap tomba,
que aquí les semprevives
són sempremortes.
Més cendres a la terra,
més llamps al firmament. 

Se que aquest textet no el llegirà, però igualment ho he fet el millor que he pogut, i he seguit el millor dels seus consells, rellegir i corregir fins que t'agradi, sense pressa.

Gràcies, per les teves paraules i pels teus versos.