3 o 4 al dia

Una excompañera de trabajo, Irina, se fue hace un tiempo a trabajar a Suiza, con una beca. Me hizo ilusión recibir recientemente des del email del blog , noticias suyas. Me contaba que ella y su marido utilizaban este nuestro blog, para cocinar, ahora que en Zurich tienen más tiempo. Podríamos decir que a peor tiempo, más tiempo. Me comentó que hacen creps bikini (al menos una vez a la semana, como en mi casa), pancakes , tarta de manzana , e incluso el sorbete de albahaca . Les puse un reto, tenían que hacer pasta fresca. Hoy he recibido un email con las fotos de su experiencia con la pasta fresca. Quiero e mpezar diciendo: Prueba superada!!! Hicieron unos Agnolotti de Gorgonzola y nueces. Siempre queda mejor presentar un plato como Agnolotti que como Raviolis, que suena más fácil. Debo decir que en las fotos tienen muy buena pinta, m e cuentan en su gracioso email, que la pasta les quedó muy dura, que seguramente le faltaba cocción, y que suponían ademá...

Hace un tempo hable por aquí de una tienda de Delicatessen, que me gustaba, se llamaba Goulaffres , y estaba en la Calle Londres de Barcelona, exactamente en el número 103. A parte de vender cosas deliciosas, tenían un espacio donde se podía comer alguna cosa. Ahora está tienda ya ha cerrado, y como si de una seta se tratara, ya han abierto otra en el mismo lugar. Ayer entré a la nueva tienda, se llama "Il Magazzino", y es solamente de especialidades italianas, o ea pastas, pestos, aceites, vinagres, quesos, embutidos, dulces y algún vino, aunque pocos. Acabé comprando trofiette, 5 sabores un tipo de pasta (ver foto), un poco de Coppa Piacentina, que es un tipo de Embutido como e salchichón, unos Grissini al pomodoro, o sea un palitos de pan al tomate seco, que eran extraordinarios realmente buenos, con muchísimo sabor, y dos quesos, una scamorza Affumicata pequeñita, un queso ahumado que me encantaba cuando vivía en Italia, y una Burratina, que es una especial...

El 2008 en l'àmbit personal no va ser per a mi un gran any, ja que em vaig trencar una vèrtebra a l'abril, "passejant" per l'oficina, que encara ara em continua donant problemes. El 2009 no comença millor, per la qual cosa entre una cosa i l'altra no trobo temps, ni les ganes suficients per cuinar, i encara menys per explicar-ho després per aquí. Fa un parell de setmanes, després d'un matí de feina intensa però poc satisfactori, vaig anar a dinar amb el meu cap, i en passar per la porta de Da Greco, vam decidir fer-nos un petit homenatge (pagàvem nosaltres), menjant en aquest curiós restaurant de Barcelona. Té un menú degustació al migdia de 18 euros, direu: homenatge de 18 euros???, entendreu que no és qüestió de gastar-se aquesta quantitat per dinar cada dia, per la qual cosa va ser un petit extra, per rellançar un dia que no començava bé. Vam acabar pagant 20 euros per persona. El Da Greco és al Passeig de Gràcia, al número 116 bis, i té com a entrada u...

Avui hem fet un aperitiu a l'oficina, on cadascú portava una cosa, jo he fet un pa-focàcia d'olives i romaní. Ingredients 500 gr. de farina 20 gr. de llevat premsat 250 ml. d'aigua 100 ml. d'oli 1/2 cullera de sucre 1/2 cullera de sal Una mica de romaní fresc Unes olives verdes Preparació Preescalfar el forn a 200 graus, amb un petit recipient amb aigua al seu interior (sobretot mireu que aguanti la calor). Per fer la massa del Pa, jo he fet servir la ThermoMix però no cal, es pot fer a mà, només que costarà una mica més. He començat escalfat l'aigua a 37 graus, i dissolent-hi el llevat i una mica de farina, amb la ThermoMix he posat 37 graus, velocitat 2, Temps 2 minuts. Després he afegit l'oli, ia poc a poc la resta de la farina, augmentant la velocitat progressivament fins a 6 o 7. Després he pastat la massa uns 4 minuts a velocitat "espiga". He picat una mica de romaní fresc i ho he afegit a la massa, mentre es pastava un moment més (posem 1 minu...

Segur que heu notat que estic menys cuiner, i per tant menys bloguer últimament. Suposo que m'afecta l'ambient de crisi, que es respira per tot arreu, no sé què us sembla, però tot està molt més gris aquest any. Estic més cansat i faig moltes menys coses. Com que últimament veia "Cupcakes" per tot arreu, em vaig decidir a fer-los. Vaig veure uns motlles de silicona, en una botiga a prop de la feina, i els vaig comprar. La botiga és interessant, és força nova, es diu BE-HOUSE, i és al carrer Bonavista 7, de Barcelona. Aquest matí gris (perquè plou) de diumenge, hem fet Cupcakes, o sigui les MAGDALENES de tota la vida, amb els meus fills (l'única cosa que no està grisa aquest any), en aquest cas les hem fet de canyella. Acudit: En què es diferencia un Cupcake d'una Magdalena? Resposta: en 2 euros. Ingredients (12-14) magdalenes. 2 ous 80 gr de sucre 80 gr d'oli d'oliva (3/4 de got) 80 gr de farina 1 cu...

Aquest dimarts, vaig ser al sopar dels Global Mobile Awards 2009 que es va celebrar en el marc del Mobile World Congress, el congrés que ha "ocupat" Barcelona tota aquesta última setmana. Ja vaig ser al sopar del 2007 i com no podia ser d'una altra manera, us ho vaig explicar per aquí . Recordava el sopar com un autèntic rotllo, però aquest cop vaig demanar assistir-hi perquè aquest any tenia millor pinta que altres anys. Per començar presentava els premis un showman anglès, anomenat Michael McIntyre, un rotllo molt divertit a l'estil del Gran Wyoming, que va fer que el lliurament de premis es pogués suportar. Però el millor va passar quan es van acabar els premis i el sopar, perquè vam tenir un miniconcert (4 cançons a l'estil Jam session) del també anglès Jamie Cullum, el jove músic que ha posat de moda el Jazz/pop, un virtuós que barreja millor que ningú diferents estils, i que en directe és realment genial, un veritable showman. Acompanya aquest post, una fo...

Avui he menjat, salmó amb bifun. El Bifun són els fideus llargs d'arròs, el que serien els espaguetis típics de les cuines asiàtiques, basats en l'arròs en lloc del blat. El Bifun el podeu comprar ja en molts llocs, a més de les botigues orientals que hi ha a la majoria de les grans ciutats, també es troba en botigues de dietètica i herboristeries, i en altres llocs, jo l'he comprat en un supermercat de la cadena Veritas. Simplement he fet el salmó (un tros de llom sense espines), 1 minut per cada banda en una paella sense gens d'oli, li he afegit una mica de sal i pebre acabat de moldre. Els fideus d'arròs els he bullit 5 minuts, (això dependrà del fabricant, jo ho he fet a ull, perquè al paquet de Veritas no deia res sobre el temps de cocció). Després de bullir-los els he escorregut bé, i els he saltat a la mateixa paella on havia fet el s...

La meva família política, el que els anglesos dirien la meva mare política i el meu pare polític, viuen a Meliana, un petit poble de l'Horta Nord de València. La meva germana política, la Laura, la seva parella en Josep i el seu fill Gerard a l'Alcúdia, a l'altra part de València. Direu: i per què ens explica això ara? Perquè, com que els meus pares viuen a Tortosa, jo he passat els últims Nadals a l'autopista A7. Aquest any en lloc de fer viatges tan llargs, hem introduït una variació, ens hem aturat a mig camí per dinar. Abans de Nadal, vam parar al viatge Barcelona-València, a l'Ampolla, poble de mar, més o menys a mig camí. No sabíem on menjar, vam aparcar el cotxe al Club Nàutic, i vam acabar al restaurant del mateix club. Vam menjar molt bé. Hi havia un menú infantil per 9 euros (em va semblar car), pasta amb tomàquet, carn arrebossada i gelat, força correcte, tot i que no per merèixer una estrella infantil, crec que es pot fer aquest menú donant alguna sorpre...

Tots hem sentit alguna vegada, dir a la gent gran, això de "les mandarines d'ara no són com les d'abans", o "els tomàquets d'abans sí que eren bons". A casa meva a Tortosa, (el que seria casa dels meus pares), tenim un arbre de mandarines d'una varietat antiga, de les d'abans. Sembla que al meu oncle avi li agradaven molt els cítrics, i tenia plantat al seu hort, un taronger de cada varietat, de manera que la meva família materna tenia taronges (de l'arbre) durant més temps. Això fa que anys després tinguem arbres de varietats molt estranyes com aquest "mandarí", que fa les mandarines més riques del món, això si amb extra de llavors, i no gaire fàcils de pelar, o un taronger que ens dóna taronges sanguines, o un altre que dóna taronges totalment dolces, anomenades imperials, sense res d'acidesa. Avui amb les mandarines, he fet un suc (no us podeu imaginar la quantitat de llavors que sortien, i amb aquest he fet un gelat. El sabo...

Vaig comentar per aquí que no em va agradar gens el que va fer en Santi Santamaria, propietari del restaurant amb tres estrelles Michelin, el Racó de Can Fabes , criticant durament l'ús de la química a la cuina, una mica per donar peu al seu nou llibre. Recordareu que tota la professió se li va tirar a sobre, bé, menys l'Adrià que va callar perquè semblava que el dard anava dirigit cap a ell, i em va semblar genial que no es defensés d'una cosa que no mereixia defensa. Aquesta polèmica no treu que sigui un gran cuiner, (com destaca sempre el mateix Santamaria en els seus llibres, "El primer tres estrelles de Catalunya") i que a més escrigui força bé. Quan escriu o parla, de vegades té un punt pedant, que en ocasions grinyola, però a mi no em molesta gaire. Des de fa molts anys llegeixo la seva pàgina al suplement dominical de La Vanguardia, i és interessant, com tot, uns dies més i altres menys. La novetat i el motiu d'aquest post és que ara "Santi"...