3 o 4 al dia

S'acaba l'any. Si durant aquest 2006, no has tingut l'oportunitat de visitar el Restaurant Arzak, almenys visitant aquesta entrada del blog "la cocina paso a paso" podràs delectar-te (només amb la vista, i amb el que et doni la teva imaginació) amb un suggerent Menú degustació a l'Arzak. Mai he estat en aquest temple de la gastronomia (fent servir les paraules d'Apicius del blog "la cocina paso a paso"), però si em faltaven ganes, ara ja les tinc totes. He visitat altres interessants restaurants estrellats, com Can Roca o el Sant Pau de Carme Ruscalleda (quan encara tenia dues estrelles) i realment és un espectacle tota la litúrgia que comporta un Menú degustació, en un d'aquests restaurants. Estàs constantment amb la il·lusió del "ara ens portaran", no sempre tot és deliciós o sublim, almenys en la meva experiència, hi ha coses que són només bones (que ja no és poc), això sí sempre espectaculars i sorprenents. Res més, a gaudir de...

Moltes empreses del sector alimentari, tenen actualment a les seves respectives Webs, espais amb receptes de cuina, en les quals evidentment s'utilitzen els seus productes. A més utilitzen altres canals com els supermercats per distribuir aquestes receptes, en paper. Recentment en un supermercat vaig trobar, diverses receptes de Sal Costa , i després vaig mirar la seva pàgina Web. Us poso aquí una recepta senzilla per fer una Orada a la Sal (Costa per descomptat). Ingredients 1 orada Sal Costa Alta Cuina 2 Kg 1 ceba 1 Pebrot 1 Ou dur Oli d'oliva Vinagre Preparació Rentar bé l'Orada sense treure-li el cap ni les escates. Retirar això sí les vísceres i eixugar-la bé amb un drap. Cobrir la base d'una font, amb una capa gruixuda de sal, col·locar-hi a sobre l'orada i cobrir-la amb la resta de la Sal. Remullar lleugerament la superfície (de la muntanya de sal), amb una mica d'aigua. Preescalfar el forn a 200-250 graus, introduir la font i enfornar entre 25 i 30 minut...

De vegades podem imaginar un plat que no hem tastat, jo almenys crec tenir aquesta habilitat, reconec que en algunes ocasions hi ha combinacions que em sorprenen gratament, i al contrari, algunes que imaginava genials i no ho són tant. A mi m'agraden els flams, les receptes amb aquesta textura, puddings (per exemple de verdures), panacottes , o sense anar més lluny el pastís de peix que vaig publicar recentment, m'entusiasmen. Aquesta tarda estava treballant, tenia gana, molta gana, i he començat a imaginar plats, i em venia de gust un Flam a la carbonara, és fàcil d'imaginar oi?, ara imaginaré la recepta, un altre dia, potser aquest dimecres o el divendres la provaré. Ja us diré. Ingredients 300 cl de llet 200 cl de nata líquida 5 ous 1 Ceba grossa (o dues de petites) 200 gr de cansalada fumada sal i pebre mantega oli d'oliva Preparació Sofregim bé la ceba tallada en juliana fina, amb oli d'oliva, quan estigui daurada afegim la cansalada tallada també a tires ...

Ahir vaig tornar a ser al restaurant on més gaudeixo del món, el Thalassa de Viver, a Castelló. Solc anar-hi 4 vegades l'any, una cada estació, i sempre en surto emocionat. Ja he parlat en aquest blog anteriorment d'aquest restaurant; el motiu d'aquest post, a part de la nova visita, i perquè li vaig fer una foto, ----> al sorbet d'oli d'oliva, és per comunicar que continua endavant. M'havien dit en la visita anterior que a finals d'any ho deixaven per canviar d'aires, i finalment ahir ens van comentar que el cuiner, en Vicente Bueno, continua endavant amb aquest temple del plaer (m'és igual que soni cursi); deixa el restaurant la Carmen Pérez, que s'encarregava amb mestria de la sala. Ahir, com que en principi creia que era un comiat, vaig tastar un plat que m'encanta i que ja havia tastat, i que fins i tot faig a casa i he adaptat al meu gust, l'amanida de tàrtar de sardina de bóta, i confitura de tomàquet; properament us posaré la m...

Per Nadal la meva mare sempre fa aquest pastís de peix, normalment el dia 26 de Desembre, a casa ens agrada molt a tots. Fora d'aquelles dates, ho fa poques vegades. Fa uns dies una companya de feina de la meva dona, em va demanar que li suggerís un primer plat per a un sopar de Nadal, he decidit, proposar-li aquest pastís de peix des d'aquest humil (jeje) bloc. Aprofito per dir que la meva mare és una excel·lent cuinera. Pensareu que és el que diu la majoria de persones amb una mare a qui li agrada cuinar, o que només és amor de fill, que també. Us diré que la meva mare sense ser italiana cuina per exemple uns espagueti al Pesto o un Osso Buco, de 10, i no ara sinó des de fa més de 25 anys. Sense ser basca, cuina un lluç de desafiament, i sense ser francès, fa un ànec a la taronja, que ho signaria Bocusse, i no aquests últims anys com deia, en què la cuina està de moda, la meva mare fa receptes d'aquest calibre, des que tinc ús de raó. Ingredients . (8-10 persones) 1,2 Kg....

El tiramisú és sens dubte un clàssic de la cuina. Realment publico aquesta recepta, perquè necessito tenir-la sempre a mà. Quan me la demana algun amic, directament l'envio a aquest "nostre" blog. Tiramisú significa en italià, estira'm cap amunt, i realment aquesta postres ho aconsegueix perquè és una bomba. Com he comentat d'altres receptes italianes, la vaig fer vivint a Milà, i tot i que m'agrada, puc dir que durant un temps me'n vaig cansar.  Ingredients  500 gr. de formatge mascarpone 150 gr. de savoiardi (melindros durs) 4 Ous 4 Cullerades de sucre Cafè Cacau en pols Un pessic de Sal 2 Fulles de gelatina (Opcional no està a la recepta tradicional) Preparació Batre els rovells amb el sucre, fins a blanquejar-los, afegir el mascarpone i treballar bé la crema resultant. Muntar les clares a punt de neu amb una mica de sal, i incorporar amb cura tota la barreja anterior, és important anar amb compte perquè no baixin gaire les clares. Passar els melin...

La presentació dels plats és cada vegada més important en la cuina actual. Als restaurants es veuen plats sorprenents. A mi particularment m'agrada molt quan veig un plat amb una presentació innovadora, moltes vegades sembla que ja està tot inventat, però no és així. Avui mirant un bloc de cuina anomenat ideasinfood, que visito sovint, amb unes fotos increïbles, he trobat la foto que acompanya aquest post, em sembla genial la idea de servir alguna cosa a la part posterior duna copa, la foto com totes les daquest bloc també és preciosa.

Cuando tengo prisa a la hora de comer, lo que ocurre todos los lunes, como en un restaurante que está cerca de mi oficina, se llama Habibi (significa Amor en árabe (de aquí la imagen que acompaña este post )). En su tarjeta se lee "Menjar oriental Natural", está en la Calle Gran de Gracia, número 7 en Barcelona, justo donde acaba el Paseo de Gracia y comienza Gran de Gracia. Tienen un Menu de 7,95 euros, que varia cada dia, que incluye un primer y un segundo plato. Los jueves en el menu hay CousCous, y el precio sube a 8,95 euros. Además hay zumos naturales, a 2,5 Euros de todos los sabores imaginables, los hacen ellos mismos en el momento que los pides, hay zumos de fresa (de aquí la imagen que acompaña este post ) , platano, manzana, etc. No he probado nunca el Menu, prometo comer alli un jueves, para probarlo y contarlo luego aquí. Siempre voy con prisas, y para esto lo mejor es comer un plato combinado de Taboule y Swarma de pollo al estilo libanes, realmente riquisimo...

Avui he trobat la factura d'un restaurant de Barcelona, bastant nou, on vaig anar a dinar fa dues setmanes. Restaurant italià de nom "Ciao Bella", bonic, situat al carrer Mallorca 210 (amb Enric Granados). Vaig dinar-hi amb els meus 2 fills i la meva dona, un diumenge al migdia (molts restaurants tancats); en aquell moment l'experiència no va ser gaire bona, no vaig sortir gaire content del restaurant. Els qui tingueu fills entre 1 i 5 anys sabeu que és difícil menjar amb un nen d'un any i mig i un altre de 4 anys. Ara, 2 setmanes després, quan trobo la factura, el que em ve al record és una magnífica pizza. Jo he viscut 3 anys a Itàlia, i em sento amb la potestat d'afirmar que la pizza que fan al Ciao Bella té molt de nivell. És realment bona. Per la resta, tenen alguns vins italians que es poden beure per copes (m'encanta); les postres em van semblar caríssimes, totes a 5 euros, boniques, amb bona presentació però poca cosa més. Vam acabar pagant 55 euro...

Aquesta recepta la feia a la meva època d'estudiant, quan després d'una festa sobrava algun culet de whisky, que per als entesos (de l'època) estava habitualment fet a Palazuelos de Eresma. Ingredients a ull 1 got de whisky (o el que hagi sobrat) 4, 5 o 6 grans d'all cansalada tomàquet triturat ceba (opcional) Preparació La vigília es col·loquen els alls pelats dins del got de Whisky (segons amb qui visquis, és important afegir un rètol amb les paraules NO TOCAR). Piquem la ceba (si hem decidit posar-la) ben fina, i la fregim en abundant oli a foc lent, després afegim la Cansalada tallada a tires petites. Quan la cansalada estigui feta, traiem un possible excés de greix i afegim el whisky que ha estat tota la nit amb els alls. Els alls es poden treure o deixar depenent de l'aroma d'all que vulguem aconseguir, jo els aparto, vosaltres proveu. Quan s'ha reduït el Whisky afegir el tomàquet triturat, i remenar una bona estona. Per a la pasta es procedeix com sem...